Les tradicions son aquells fets que, per molt que passin els anys, no es perd la costum de fer-los.
Moltes d'aquestes tradicions són generacionals; els fills les adopten segons el que transmeten els pares. D’altres, depenen de la nacionalitat de la persona.
Quan el fet es converteix en costum comences a viure-ho i a sentir-ho molt arrelat a tu, i entens que, desprès de vint-i-cinc anys sentint que formes part d’un indret o que és el mateix indret el que forma part de tu, provoca un creixement d’aquesta costum, un enfortiment de la tradició i la sensació de no voler perdre aquest fet per res del món.
Hi ha cops que aquestes costums es tornen incomprensibles per a les persones que no les viuen, i d'altres, costa d'explicar el que es sent quan es viuen. Hi ha cop que no es viuen amb tanta intensitat, i d'altres, en canvi, que fa por sentir tot el que es sent en una sola nit.
Hi ha cops que una tradició perd el sentit quan s'oblida el que és, i d'altres que guanya tot el sentit quan un es deixa portar i això el porta a recordar per què cada any es torna a voler viure. Hi ha cops que una tradició com aquesta pot semblar allò més agobiant del món, i costa justificar la raó per la qual es vol tornar a viure, però un cop ha passat, la sensació que et deixa ho explica per si sol.
La majoria de cops, com s'ha dit abans, les tradicions es viuen per motius generacionals o 'nacionals', però sempre hi ha una petita part que la viu per 'nostàlgia', per sentiments inexplicables que el fa recordar a un mateix qui és i com ha arribat aquí.
Per què viure tradicions com aquesta, envoltar-se de la gent que s'estima i saber que la nit no acaba quan surt el sol, a un l'omple de felicitat que provoca un sentiment massa intens com per no repensar-se el fet de tornar-hi.
Entendre el que implica per tu una tradició que és important per moltes persones que no coneixes i de les que tampoc ets veïna, però de les que si que has compartit mitja vida la seva terra fa que necessitis, un cop a l'any, compatir també la seva festa, la seva tradició.
La Patum és, en definitiva, una festa que transmet tot allò que els Berguedans i Berguedanes senten i viuen. I aquells que tenim i portem mitja vida en algun dels poblets d'aquesta comarca, ens fa sentir orgullosos de poder gaudir d’aquests indrets i aquestes tradicions i entendre el què significa pertànyer, en part, a aquesta petita gran cultura.
Un som.riure patumaire*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada