República Vs Democràcia

Segons l'Iec:

República 

1 1 f. [LC] [PO] Forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari. 

Democràcia 

1 f. [LC] [PO] Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. 

Feia dies em proclamava una mala estudiant de l'assignatura d'història. I avui és, sense dubte, un d'aquells dies en que m'omplo de ràbia i impotència que realment sigui així. 

Avui, per fi, desprès de quasi 40 anys, el rei abdica. Tots sabem què vol dir això i el que realment implica. Si, ara és quan el seu estimat fillet, aquell que fins ara anomenàvem príncep, es transforma en rei. 

Què voleu que us digui... Per una part penso que tot plegat és una obra teatral. Que estem arribant a un punt on tots i cada un dels actes i guions que surten per les notícies i que succeeixen al nostre voltant estan fets pel major guionista que mai ningú ha conegut. Que tot plegat és una espècie de broma de llaga durada i que no som ni de bon tros, gens conscients del que estem fent ni del que realment està passant, perquè tot i no ser una bona estudiant d'història sé i tinc molt clar que d'aquí uns anys tots aquests fets estaran escrits als nous llibres que hauran de llegir les pròximes generacions, i senyores i senyors, això és la història. 

Sempre m'ha agradat la història i conèixer el passat per entendre d'on venim i perquè som com som, tot i que el meu gran error ha estat no ser capaç de recordar-ho tot. Això, però, no m'ha permès seguir la curiositat i seguir llegint i rellegint pàgines que fins ara estaven en blanc i que es comencen a escriure. 

El dia d'avui serà sempre recordat. No tots els recordarem amb la mateixa intenció ni felicitat, però ho serà, i no ens podem enganyar. Deixant de banda la meva capacitat imaginativa de que tot això forma part d'una gran obra de teatre, sé, per altra part, que tot és massa real i que la majoria no som conscients dels canvis que estem vivint.  Avui, hem de tenir clar quines son les definicions i diferències entre democràcia i república. Hem de tenir clar quin és el pas que volem seguir i hem de tenir ben clar quin és el nostre paper dins el joc. 

Des de ben petita he estat enganyada creient que la democràcia era una bona manera de governar un estat, doncs si per un moment, fem veure que no ens han explicat mai res de la trajectòria històrica i parem a llegir la definició d'aquesta, realment podem caure en un gran engany. De fet, crec que a molts ens ha passat... I és precisament per aquests motiu, per la gran manipulació que ha rebut aquesta paraula i aquesta manera de govern que actualment som molts qui volem seguir un model de revolució, que volem una república representada pel mateix poble, un estat propi on qui prengui decisions sigui el mateix poble i la gent que hi pertany, i no una democràcia que s'amaga rere una monarquia que només busca el 'bé comú' pel seus i pels que interessa.

Tot i no ser una gran estudiant d'història tinc ben clar qui vull que em representi, i no pels escrits legals que defineixen un país, si no pels actes personals que defineixen les persones. Aquelles persones que no son manades ni escollides per algú concret, si no per una voluntat democràtica real del poble. No vull més monarques que es creguin amb el dret de decidir pels altres, i que quedi ben clar que tampoc vull ni democràcies ni dictadures que prenguin el nom de república per fer creure que és el que no són.

La política ha pres un significat massa negatiu. I la política no és només viure unes eleccions, decantar-se sempre pel mateix partit polític o sentir-se obligat a ser representat pel que aquests diuen. La política és molt més que això. I la república parteix d'una política molt diferent a la que es coneix ara.
Hem de lluitar per un procés on la llibertat sigui la que ens guï. Hem de seguir creient que la possibilitat de canvi està al carrer i que no depèn dels grans poders, si no de poble. De la nostra voluntat i interès per seguir canviant, de la nostra identitat, de les nostres arrels i de la nostra història. Encara que aquesta, potser no hagi agafat el camí correcte. Sempre serà la que ens representa i sempre serà la que ens durà on som. 

Delacroix - La liberté guidant le peuple

Hem de ser conscients del que implica un canvi de rei. Però encara més del que implica un canvi de govern; un canvi d'estat. Hem de tenir-ho clar i seguir endavant. Hem de començar a entendre allò que diem  i allò que fem i pel que lluitem. 

Hem de ser conscients de que allò que decidim serà el que més endavant ens representarà i que seguirà part de la història que fins ara s'ha anat escrivint. 

Hem de ser conscients de que estem vivint un procés de canvi. Un procés de canvi que ja va començar fa quasi un parell d'anys. Un procés de canvi que augmenta i creix a passes de gegants. Un procés de canvi que manté la il·lusió i l'esperança de seguir creixent i de fer-se realitat. Un procés de canvi escrit en català. Un procés de canvi de la història de Catalunya. Un procés de canvi per tots els catalans i un procés de canvi que no ens deixarà indiferents. Hem de tenir clar quines seran les repercussions, perquè com tots els canvis, n'hi haurà, però hem de tenir clar quines seran les moltes avantatges que deixaran en un racó aquestes repercussions. No és un camí de roses. Ni un camí que es pugui fer d'un sol salt. És un camí que s'ha de recórrer amb consciencia i reflexió, amb coherència i racionalitat. Però que no pot quedar en les paraules i els crits, ni en les manifestacions. Ha de fer-se realitat i aquest any ha de ser el nostre. Des de 1714 celebrem una derrota que 300 anys més tard s'ha de convertir en victòria. 

I encara amb més raó si podem lluitar no només per una república sense monarques corruptes que demanin perdó sense sentir-ho i tinguin la sang freda de seguir manipulant informació en el seu últim discurs de comiat, si no que hem de lluitar per una república catalana, on la independència sigui la gran protagonista de la nostra pròpia obra teatral i siguem capaços de donar-li el tancament de teló que es mereix. 

Un Som.riure republicà*