Per fi, desprès de tant de temps d'estar de peu davant
la mar sense fer altre cosa que observar com s'acosta aquell vaixell que feia
dies que no deixava d'avançar cap a tu, ha parat. L'has vist de ben a prop, com
sense pensar-s'ho dues vegades ha deixat la seva ancora just davant teu i t'ha
demanat que actuïs d'una vegada.
No saps que fer, t'ho penses, però desprès d'estar uns segons amb els ulls
tancats, recapacitant i pensant en el que desitges de debò, penses i imagines
que faries si ara aquest pirata que tens davant teu preguntant-te quin destí
tries, marxés.
Et quedaries vora la mar, sense poder tocar l'aigua
que tant enganxada et té, el vent que fa que augmenti el teu sentiment de
llibertat quan et situes a la proa del vaixell, i sense ser qui tu realment
ets, així que obres els ulls, i et decideixes.
Veus com el pirata marxa a poc a poc i se'n va cap al seu vaixell, però
mentre camina en direcció contraria a la teva va girant el cap per veure la
teva reacció. De cop, para, els seus peus s'aturen i el seu cos fa un gir de
180º. Es queda mirant cap a la teva direcció i no dubta en allargar la mà.
Els teus peus comencen a avançar, la teva cara s'il·lumina i s'hi dibuixa un
gran somriure. Els teus braços es fan grans i no poden evitar abraçar al pirata
que t'acaba d'oferir la possibilitat de poder viure la teva vida. Un cop has
pujat al vaixell de veles vermelles que tant havies vist des de lluny, mires
enrere, et col·loques a popa i mires com deixes enrere aquella terra que
t'havia pres l'oportunitat de ser qui ets. De demostrar a tot el món, que en el fons ets un pirata més.
Un Som.Riure identificat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada