Petita història de Pirates. Cap. VI

Obres els ulls, el sol ja no hi és, et trobes dins una habitació totalment diferent a la teva, aquesta es mou, es balanceja al mateix temps en que les ones topen amb el vaixell i et permeten estar tranqil·la. 

No et preguntis per què, però allò que a la gent posa nerviós a tu et tranquil·litza, doncs tu no ets com ells, tu ets totalment diferent i necessites tot el contrari que necessiten els demés.

És molt més tard de mitja nit i mentre estàs estirada, mires per un finestró que t'ensenya com és el mar de nit. Te n'adones que et mors de ganes de sortir a coberta i passar la nit allà. No et vesteixes, comences a caminar i saps que tots els que t’acompanyen en aquest viatge estan adormits i res t’impedeix caminar deixant que l'aire acariciï totes i cada una de les teves extremitats.

Els teus cabells es mouen amb l'aire, desprenen una olor que el vent s’enduu lluny. 

Les teves mans noten com l’aire fred passa entre els teus dits, però no tenen fred per què al mig del mar la calor no desapareix. La llum de la lluna il·lumina part del teu cos, deixant entreveure els teus pits que s'amaguen quan l'aire no bufa i deixa els cabells llargs caiguts. 

Camines fins arribar cara a cara amb el timó i en aquell precís moment els teus peus s’aturen. 

Els genolls es dobleguen i t’asseus a terra. La teva pell fa escalfeeix, però li encanta notar el tacte de la fusta del vaixell. Tanques els ulls i respires profundament. 

T’adorms durant pocs minuts i de cop i volta notes una presencia al teu costat. No saps si és un somni o és real.

Obres els ulls, gires la cara i allà està. El teu pirata ha decidit seguir els teus passos i fer el mateix recorregut que has fet tu. La lluna és capaç de veure-os a tots dos, estirats nuus a la part més alta del vaixell i observant-la com si ella us hagués de dir que és el que heu de fer.

De cop un núvol apareix i us amaga la silueta de la lluna i us quedeu a les fosques. Només us il·lumina la llum de les estrelles, i mentre us mireu cara a cara és ell qui s’acosta a tu i et fa un petó. 

Els segons es fan eterns, no vols que això s’acabi mai, però ell es separa suaument i se’t queda mirant als ulls i de cop et somriu fent-te entendre que feia temps que ell també desitjava viure aquest moment. Les seves mans s’acosten a la teva cara, t’agafa, t’acosta a poc a poc i us torneu a ajuntar, aquest cop, però, amb els ulls tancats, sense presa i sabent que aquesta nit es vostra i de ningú més.

Les úniques paraules que et murmura a l'oïda són aquelles paraules que fa temps que et ronden pel cap... i és que en el fons ets un pirata més i saps que sempre ho seràs mentre estiguis al seu costat.

Un Som.riure nuu*