Petita història de Pirates

- Que fas aquí tan sola?

- Espero, busco, miro, imagino...

- I ja saps que és el que has d'esperar, buscar, mirar o imaginar?

- La veritat és que no, però estar aquí m'ajuda.

- De debò? De debò et serveix d'alguna cosa estar asseguda davant de la mar sense saber que estàs fent?

- Si que sé el que estic fent... espero.

- I de que serveix esperar?

- Doncs...

- No esperis més! Que busques?

- Estic buscant allò que fa temps que espero...

- I de que et serveix buscar-ho si et quedes mirant-ho des d'aquí?

- Doncs de poder imaginar el que passaria si m'hi acostés, i no tornar a caure en l'error de sempre.

- Deixa d'imaginar. No esperis. Busca i mira, però aixeca't, llença't al mar i navega fins que trobis aquelles veles que tant has esperat i imaginat, però no et quedis quieta, perquè elles passaran de llarg. T'han de veure, t'han de conèixer, i has de fer que es vulguin quedar amb tu, o si més no, que et vulguin dur amb elles. 

- Em fa por...

- El que?

- Tornar-me a equivocar.

- No tots els pirates són iguals... Només ho has de provar, endinsa't en el seu món, viu com ells, gaudeix com ells, pensa com ells i actua com ells. 

En el fons ets un pirata més.

Un Som.riure etern*