I tu, que seguies esperant l'arribada d'aquelles velles que tant havies
imaginat, de cop i volta, en el moment exacte en que eres capaç d'obrir els
ulls veies com estaves envoltada de no res, no tenies a ningú al teu voltant,
tot el que podies veure era una aigua clara que t'endinsava fins l'horitzó, una
sorra d'un color estrany que no havies vist mai però que el seu tacte era el
més agradable de tots els trepitjats anteriorment.
Una conversa et rondava pel cap. Algú, en algun moment determinat t'havia preguntat
què feies allà, i tu havies respost que només esperaves i que no tenies
intenció de fer res més doncs la por t'ho impedia.
Ara penses. Penses en aquella última frase que et va dir i li dones tota la raó
del món. En el fons ets un
pirata més.
Sempre ho has sigut, i sempre ho seràs i si ho penses fredament els pirates no
poden tenir por de res. No tenen cap límit que no els permeti fer el que
realment desitgen, no miren enrere i es decideixen a aconseguir tot el que es proposen.
Mentre tot això et ronda pel cap, el teu cos actua
d'una manera extraordinària i fent com si no estigues connectat amb els teus
pensaments, que encara donen voltes i més voltes a aquella por que no et deixa
caminar endavant, notes com les teves cames s'aixequen, els teus peus avancen i
toquen aquella aigua tant clara i tranquil·la que tens davant teu. El teu cos
està decidit a endinsar-se dins la mar que tant de respecte li fa.
Ara el problema és que el teu cap encara segueix dubtant, no només de com
endinsar-se si no de si fer-ho o no.
Un Som.riure nostàlgic*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada