Mentre el teu cos segueix avançant cada cop a més velocitat, els teus
pensaments arriben a un punt en que deixen que siguin les teves cames les qui,
per una vegada a la vida, et guïn. Per primer cop ets capaç de permetre't el
luxe d'avançar sense mirar enrere, sense por ni estar pendent de saber on
trepitjar.

El teu cos fa estona que camina, fa estona que no deixa de mirar enlaire.
Observa el cel, observa el mar, observa la terra. Observa al seu voltant i se
n’adona de que els seus pensaments, sense actuar, han fet que arribi al lloc on
més desitja estar.
I es que de cop, quan has aconseguit tancar els ulls una nova impressió t’ha
fet veure les coses clares. Sense preguntar-te com, has aconseguit veure’t,
davant teu, vestida amb una samarreta negra i vermella de ratlles, amb un
barret espectacular que conté un dibuix característic, amb uns pantalons mig
trencats i amb un lloro al teu costat que no et deixa d’observar. Observa
el teu aspecte, i veu que no ets conscient de qui ets realment. No entens aquesta por que tens a endinsar-te dins la mar. A endinsar-te al teu món.
Se’n va volant, i mentre tu tornes a obrir els ulls, la teva mirada queda fixa
a un punt minúscul que es veu a l'horitzó i intenta descobrir què és el que
s’acosta i que es dirigeix directament cap a tu.
Cada cop es fa més gran, i poc a poc descobreixes que és un vaixell. Un
vaixell de veles vermelles. El vaixell de veles vermelles que tant havies
esperat està davant teu, acostant-se a tu sense intenció de frenar, i amb ganes
d’endur-te amb ell. De tu depèn la cosa.
La decisió a prendre és teva, únicament teva i de la teva personalitat pirata.
De ningú més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada