diumenge, 4 de maig del 2014

Petita història de Pirates. Cap. III

Mentre el teu cos segueix avançant cada cop a més velocitat, els teus pensaments arriben a un punt en que deixen que siguin les teves cames les qui, per una vegada a la vida, et guïn. Per primer cop ets capaç de permetre't el luxe d'avançar sense mirar enrere, sense por ni estar pendent de saber on trepitjar.

Ets conscient en tot moment de que els teus pensaments, que per uns instants t’han deixat lliure, no deixen de ser els pensaments que sempre t’han acompanyat i que són precisament els que et fan saber qui ets, com ets i el que més desitges en aquest món i per aquest motiu, si han arribat a un punt en que t’han fet decidir que siguin els teus peus els que busquin el camí ha seguir, serà que saben perfectament que, tal i com diuen, el teu cap està extremadament lligat a les teves extremitats, i que saben com fer-te endinsar dins la mar que tant de respecte et fa.
 

El teu cos fa estona que camina, fa estona que no deixa de mirar enlaire. Observa el cel, observa el mar, observa la terra. Observa al seu voltant i se n’adona de que els seus pensaments, sense actuar, han fet que arribi al lloc on més desitja estar. 
I es que de cop, quan has aconseguit tancar els ulls una nova impressió t’ha fet veure les coses clares. Sense preguntar-te com, has aconseguit veure’t, davant teu, vestida amb una samarreta negra i vermella de ratlles, amb un barret espectacular que conté un dibuix característic, amb uns pantalons mig trencats i amb un lloro al teu costat que no et deixa d’observar. Observa el teu aspecte, i veu que no ets conscient de qui ets realment. No entens aquesta por que tens a endinsar-te dins la mar. A endinsar-te al teu món. 

Se’n va volant, i mentre tu tornes a obrir els ulls, la teva mirada queda fixa a un punt minúscul que es veu a l'horitzó i intenta descobrir què és el que s’acosta i que es dirigeix directament cap a tu. 
Cada cop es fa més gran, i poc a poc descobreixes que és un vaixell. Un vaixell de veles vermelles. El vaixell de veles vermelles que tant havies esperat està davant teu, acostant-se a tu sense intenció de frenar, i amb ganes d’endur-te amb ell. De tu depèn la cosa.

La decisió a prendre és teva, únicament teva i de la teva personalitat pirata. De ningú més. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada