Història. L'assignatura pendent del present

Mai he estat una bona estudiant d'història. Mai he estat partidària de no entendre un relat i haver d'aprendre'l de memòria per desprès vomitar-lo i no recordar-lo. Tot i així, m'ha passat amb moltes etapes de la història que ens representa. 

No sóc una persona que conegui la història al 100% però això no vol dir que no comprengui que aquesta és, sens dubte, la causa d'on venim, qui som i cap on anem. La història, com el recull de fets que han anat succeint al llarg de la vida d'un País és la que en la majoria de casos ens resol els dubtes del present, ens explica quins van ser es nostres passos i quins son els motius per seguir caminant. 

Aquest matí m'he adonat de la importància que té aquesta assignatura durant el procés educatiu d'una persona, i és que ara començo a entendre perquè estem com estem. 

Senyores i senyors, avui en dia els infants de primària d'algunes escoles ja no fan l'assignatura d'història. Ara el que treballen és medi. I quins son els resultats? Aquí us explico un breu exemple de la situació actual: 

Els infants de 4rt de primària estaven cantant una vella cançó que tots coneixem. Una melodia massa coneguda que representa l'himne d'un Estat acompanyada d'una lletra que fa referència a un personatge important per aquest. Tot i que hi ha mil versions de la La història de Franco, m'he plantejat certs dubtes quan els escoltava cantar i no he pogut resistir la tentació de fer-lis unes preguntes.

- Sabeu qui és Franco? - he preguntat amb l'esperança d'obtenir una resposta decent.

- Un dictador - l'esperança s'ha complert durant uns segons, però moments desprès...

- I què és un dictador? - els he volgut posar a prova, ho reconec. 

- El senyor que dicta els dictats, com els profes. - ha contestat un dels infants amb aquell tó de prepotència que avui en dia tant els caracteritza i realment m'ha deixat de pedra! beneïda ignorància que permet comprar a un mestre amb un dictador... - Un senyor molt dolent que va matar molta gent! - ha contestat un altre de fons. 

Moments més tard, m'he assegut amb ells i els he deixat clar que jo no conec la història exacte de principi a fi, però que els podia explicar una mica per sobre qui va ser aquest "bon" home al que li dedicaven una cançó amb tanta alegria... 

Hem fet una petita classe del funcionament d'un govern, del que és (o hauria de ser) una democràcia, del que representa una dictadura per un poble i fins i tot m'han preguntat què representa una bandera que té els colors vermell, groc i lila. Tot i que estic segura de que no s'han pres res del que els he explicat seriosament, algun d'ells feia algun petit comentari que feia que la meva esperança pels infants d'avui en dia no apagués la poca llum que li queda, i comprengués que si a mi que m'agrada la història i reconec la seva importància ja em costava en el seu moment entendre-la i que em motivés com per estudiar-me-la, què passa si avui en dia, al llarg dels sis anys que es passen els infants a Primària, ningú els parla d'això?

Estem creant una societat inculta, ignorant i irrespectuosa amb la nostra història. I això és extremadament preocupant quan surts al carrer i te n'adones que la ignorància arriba molt lluny. No escric això amb intencions de fer creure que jo en sé molt, al contrari, em moro de vergonya i no puc fer res més que baixar el cap quan entenc que formo part d'aquesta societat que només té ulls pel consumisme, la moda i la globalització, deixant de banda fets històrics que ens podrien resoldre molts dubtes per entendre realment què està passant actualment al nostre poble. 

Per sort, alguns dels infants que se'n reien de la seva ignorància sobre Franco sabien almenys que va ser un senyor que va prohibir el català al nostre petit país i que aquí Catalunya no va ser gaire estimat. Coneixen, almenys, la llegenda de Guifré, encara que no sabien qui era aquest home i alguns es feien la pregunta d'on sortia l'estrella de l'estelada ja que no els quadrava amb la història. 

La conclusió que he extret és que resta a les nostres mans seguir explicant la història i no permetre que aquesta formi part del passat. No podem deixar que la història s'esborri, l'hem de seguir difonent i no prendre'ns com una broma a aquells que no han tingut la gran sort de poder-ne ser coneixedors. No és quelcom que ens haguem de prendre a la lleugera. La història forma part de nosaltres, dels nostres pares i dels nostres avis i siguem conscients de que nosaltres som qui l'estem continuant. 

Donar importància a la història, a la nostra història, és el que ens fa tenir una identitat i entendre-la. 

Un Som.riure històric*